L'originalitat és un procés mental que neix de la imaginació. Mentre existeixi la imaginació sorgiran idees creatives.
Per ser creatiu cal tenir imaginació
L'originalitat és un procés mental que neix de la imaginació. Mentre existeixi la imaginació sorgiran idees creatives.
Ja és primavera!!
Que gust dóna sortir a caminar pel camp en aquesta època de l'any, la majoria de plantes floreixen i és una meravella veure-les, algunes d'elles durant la resta de l'any gairebé passen desapercebudes o es confonen unes amb les altres per tenir les fulles molt semblants. Però ara cada una treu els seus encants.
Jo he agafat unes poques i he fet uns rams de flors silvestres afegint també algunes roses del jardí. De pas he reciclat un poquet. Amb uns gots i alguns detalls fets a ganxet he improvisat uns gerros. Que guay!!
Fira d'Artesania de la Fusta i del Moble
La Fira d’Artesania de la fusta i el moble de la Sénia és un projecte que s’inicia l’any 2009. La primera edició va adoptar el format de jornada, més que de fira, ja que juntament amb l’exposició de peces artesanes es van celebrar unes ponències relacionades amb l’artesania i l’ofici de fuster a la Sénia. És cert que amb aquesta jornada moltes persones van mostrar interès en el projecte, fet que va ajudar també en la creació de l’Associació d’Artesans de la Sénia.
Des de fa uns anys, la fira es complementa, amb la col·laboració de la Federació de Comerciants del Moble, amb la Festa del Moble. Durant el cap de setmana de la fira les botigues de mobles tenen obertes les seves portes, amb ofertes, descomptes i promocions especials per recordar que la Sénia segueix sent un important referent en el comerç del moble.
L’organització compta també amb la col·laboració de diverses entitats del poble: Associació d’Artesania, comerç del moble (FECOMS), empresaris del moble (CEMS), Centre d’Estudis, CENFIM i federació de comerços locals (FECOSE).
Encara que inicialment la fira anava destinada a la fusta i el moble en La Sénia, també hi participen altres tipus d'artesans.
Triangle dels oficis
També
cal destacar l’espai dedicat al Triangle dels Oficis (projecte
conjunt en el que col·laboren Mas de Barberans amb la pauma, la
Galera amb la terrissa i la Sénia amb el moble) per promocionar i
valoritzar els productes artesanals propis de cada municipi de manera
conjunta.
Festival Food Trucks
El dissabte 9 d‘abril va tenir lloc al parc de Xiribecs d’Amposta el primer festival Food Trucks amb la presència de 12 caravanes de menjar, 11 parades de cervesa artesana, una exposició de vehicles clàssics i altres parades ambientades amb l’estètica dels anys 50. A més a més es van organitzar activitats diverses durant tot el dia amb la mateixa temàtica. Així destaquem el taller de Lindy Hop, que és un estil de ball per parelles amb música swing que es va popularitzar a als EUA cap als anys 1920, com a una derivació del xarleston o el concert de la The F.E.O.S. 'Experience, quintet de Swing i Dixieland.
A la zona Food Truck hi van participar les 12 caravanes de menjar oferint una gran varietat de propostes, que van anar des de productes típics del Delta, plats vegans i vegetarians, d'altres sense gluten, carn com costelles de porc o vedella ecològica, entre d'altres. Un mercat vintage amb 18 parades, on es podien adquirir tant productes moderns amb estètica vintage com d'altres antics. Finalment, també hi va haver la I Fira de la Cervesa artesana, on van participar 11 productors.
El Food Trucks, a més, va coincidir amb el primer Mercat Vintage de les Terres de l'Ebre i el Mercat de la cervesa artesanal.
Així mateix no era difícil veure el dissabte caminant per la gespa del parc noies amb estètica pin-up consistent amb intens delineat d’ulls amb eyeliner, llavis rojos, vestits amb la cintura marcada i sabates amb talons alts.
Tot plegat una experiència innovadora a les nostres terres que va aplegar un gran nombre de visitants. Val a dir que l’entorn adequat i el temps de primavera va fer possible el desenvolupament d’aquesta iniciativa de l’Ajuntament d’Amposta. Esperem que es repeteixi l’any que ve i que pugui ampliar-se , ja que de ben segur tindrà una bona acollida al nostre territori.
Associacions d'artesans
En diferents llocs de les nostres terres els artesans han format associacions sense ànim de lucre per tal de fomentar i donar a conèixer l'artesania. I també, donar sortida als productes artesanals i procurar que no es perdin els pocs oficis que queden, ajudant a formar i obrir camí a tots els artesans joves que s'hi volen dedicar.
Associacions d'artesans de les terres de l'Ebre
El dia 11 de novembre de 2010 a la Cambra de Comerç de Tortosa es va presentar la nova associació Aart.Tebre. Aquesta associació neix amb la voluntat de treballar per a millorar l’artesania culturalment, innovar, promocionar els productes artesans i revaloritzar els oficis. Vol ser també un canal de comunicació entre els artesans i les institucions. És una associació multisectorial, formada per artesans de tot tipus d'oficis.
Objectius:
b) Col·laborar amb la promoció dels artesans en l'àmbit local i de les Terres de l'Ebre, tant per aconseguir incentius per fires monogràfiques o multisectorials, promoció dels seus productes, segell de qualitat de l'artesania Ebrenca.
c) Contribuir en la formació i el foment de nous artesans i recuperar o recercar documentació artesanal de les comarques Ebrenques. En queda exclòs tot ànim de lucre.
Federació d'associacions d'artesans d'ofici de Catalunya
a) Promoure els oficis artesans amb totes les seves formes possibles, entenent que el treball d'ofici, creatiu, implica recuperar i actualitzar les formes tradicionals, però també obrint pas a oficis de nova creació.
b) Col·laborar amb la promoció dels artesans en l'àmbit local i de les Terres de l'Ebre, tant per aconseguir incentius per fires monogràfiques o multisectorials, promoció dels seus productes, segell de qualitat de l'artesania Ebrenca.
c) Contribuir en la formació i el foment de nous artesans i recuperar o recercar documentació artesanal de les comarques Ebrenques. En queda exclòs tot ànim de lucre.
Federació d'associacions d'artesans d'ofici de Catalunya
La FAAOC neix en el marc d'Iberiona, el mes de maig de 2001, i d'aleshores ençà es treballa per fer-la una realitat amb l'esforç d'uns quants artesans, fins que el dia 22 de juliol de 2004 que s'aproven els estatuts.
Agrupa les diferents associacions i gremis d'ofici de Catalunya, col·laborant estretament amb “Artesania Catalunya” (CCAM) de la Generalitat, tant en la proposta de línees d'actuació considerades necessàries per al sector com en la concessió dels carnets culturals, d'artesà professional i de mestre artesà.
Asociació Provincial d'Artesans Castelló
La FAAOC aspira ser el pal de paller de l'associacionisme artesà català, o sigui aglutinar totes les inquietuds i projectes perquè cada artesà es vegi comprès i escoltat en llurs reivindicacions. La força de la FAAOC són les associacions que agermana vers una sola veu, perquè aquesta es pugui escoltar allí on sigui precís.
Objectius:
Promoure els oficis artesans en totes les seves formes possibles.
Aglutinar els diferents sectors d'artesania i donar una coherència interna i externa.
Ésser un interlocutor vàlid davant les respectives administracions.
Formar un criteri d'homologació als estudis, arts plàstiques, etc.
Asociació Provincial d'Artesans Castelló
L'Assoc. Prov. d'Artesans de Castelló es constitueix com a Associació el 24- 09-1984. Neix arran de la promulgació de la llei d'artesania de la Generalitat Valenciana d'Abril de 1984. A.P.A. de C. El seu objectiu és la promoció i defensa dels interessos dels artesans, i serveix al mateix temps d'interlocutora entre l'administració autonòmica i els artesans.
Mermelada artesana
La necessitat de conservar els aliments ha estat sempre present en la història de l'ésser humà. Ja en l'època paleolítica, es van adonar que aconseguir conservar els aliments que recollien en temps d'abundància els podia ser de molta utilitat durant els períodes d'escassetat. A més, les conserves els evitaven la preocupació de buscar constantment aliments frescos.
La mermelada és un producte de consistència pastosa o gelatinosa, resultat de la cocció d'una mescla de fruita i sucre.
La paraula mermelada deriva del llatí melimelum, que significa "poma dolça". També s'ha dit que l'origen pot estar en la paraula portuguesa "marmelo", que significa "codony". Confitura ve del llatí "conficere", que significa "preparar".
La mermelada i la confitura no són el mateix, la principal diferència diuen que està en què la primera es fa en fruita triturada mentre que en la segona la fruita pot anar sencera, si és petita o trossejada. Un altra diferència està en la quantitat de sucre utilitzat durant la cocció.
Hi ha algunes diferències de les mermelades fetes a casa de forma artesanal a les industrials. Tot i que la producció industrial està molt estesa, hi ha molta gent que prefereixen les artesanes, perquè consumir un producte artesà ens dóna certa garantia de qualitat, és més natural, ja que la matèria primera és obtinguda de la regió on habita l'artesà i en la seva elaboració no s’utilitzen additius químics ni conservants.
El vídeo següent ens parla d'alguns avantatges de les mermelades artesanes.
El vídeo següent ens parla d'alguns avantatges de les mermelades artesanes.
Mermelada de taronja i carabassa
Aquesta setmana he fet mermelada de taronja i carabassa. A continuació us explico la recepta per si algú de vosaltres s'anima a fer-la.
Ingredients:
1 Kg. de taronjes.
1 Kg. de carabassa.
1 Kg. de sucre.
1 trocet de jengibre rallat, (opcional).
De sucre lo ideal seria per cada quilo de fruita uns 700 a 1000 grams de sucre però com podeu veure jo en vaig posar la meitat, perquè no m'agrada tan dolça.
Aquesta vegada he utilitzat sucre especial per mermelades, que porta pectina. Si el sucre és normal, depenent de la quantitat que se'n posi o del tipus de fruita, s'hauria d'afegir una culleradeta de pectina.
(La pectina és un espessant natural present en les fruites, que segons quines en porten més o menys).
Posar en una olla la carabassa i les taronges pelades i tallades a trossos, afegir el sucre i deixar macerar tota la nit. Al dia següent posar a bullir fins que la fruita s'estovi (de 20 a 30 minuts).
Si vols llegir alguns consells sobre la cocció o la preparació de mermelades en general clica aquí.
Posar en una olla la carabassa i les taronges pelades i tallades a trossos, afegir el sucre i deixar macerar tota la nit. Al dia següent posar a bullir fins que la fruita s'estovi (de 20 a 30 minuts).
Si vols llegir alguns consells sobre la cocció o la preparació de mermelades en general clica aquí.
Traiguera, tradició alfarera
Traiguera és un municipi del País Valencià a la comarca del Baix Maestrat. Limita amb Sant Jordi, Cervera del Maestrat, La Jana, Canet lo Roig i Sant Rafel del Riu a la comarca del Baix Maestrat i amb Ulldecona a la comarca catalana del Montsià.
El poble té una important tradició alfarera, ve heretada de l'època dels Ibers, passant pels romans fins als nostres dies. Els forns són de construcció àrab en els quals antigament es realitzaven les teules. Encara que avui dia només queda un mestre terrisser, en el passat es comptaven amb més de trenta forns de ceràmica.
La seua tradició, que apareix documentada ja al 1392, perdura al llarg dels segles. La geologia del terme municipal, ric en argila a cel ras, va permetre al llarg del temps el desenvolupament d'una indústria artesanal que donava faena a moltes famílies sense altres recursos més profitosos, cosa que els permetia guanyar-se la vida sense haver de treballar per altri. Els canterers constituïen un grup social característic dins la societat local, amb unes pautes de cohesió marcades per l'aprofitament comunal de recursos com ara l'argila, l'aigua i la llenya, i d'instal·lacions imprescindibles com els forns. A l'ajuda mútua, que era operativa sobretot a l'hora de coure l'obra, s'hi sumava una organització d'arrel menestral que tenia en Sant Jaume el catalitzador festiu. Mitjançant les seues formes de treball, la manera de viure i de relacionar-se, amb la seua festa i la seua capella de Sant Jaume, situada en un punt neuràlgic de la trama urbana de la vila, i amb la seua dansa, els canterers determinen bona part del ritme vital de la Traiguera del segle XX. Avui aqueix ritme vital no és més que memòria. De la mateixa manera que els canterers van ser durant segles uns dels protagonistes destacats de la vida de Traiguera, les transformacions econòmiques, socials i culturals de la segona meitat del segle XX, afegides a inèrcies endèmiques del mateix ofici, en van determinar la quasi desaparició, i també van provocar la decadència definitiva d'una manera de viure i d'unes formes culturals que el poble ha preservat únicament com a element identitari. Però deixant de banda que algunes formes de terrissa hagen passat a representar allò que pot considerar-se traiguerí, la tradició dels canterers atresora encara un patrimoni material i cultural distintiu que es mereix ser preservat i recuperat per al coneixement i el gaudi de les generacions futures.
Entre la ceràmica més tradicional destacarem: “els cànters, les cantrelles, el marraixó, el caduf, el cosi, el gibrell...”.
El poble té una important tradició alfarera, ve heretada de l'època dels Ibers, passant pels romans fins als nostres dies. Els forns són de construcció àrab en els quals antigament es realitzaven les teules. Encara que avui dia només queda un mestre terrisser, en el passat es comptaven amb més de trenta forns de ceràmica.
La seua tradició, que apareix documentada ja al 1392, perdura al llarg dels segles. La geologia del terme municipal, ric en argila a cel ras, va permetre al llarg del temps el desenvolupament d'una indústria artesanal que donava faena a moltes famílies sense altres recursos més profitosos, cosa que els permetia guanyar-se la vida sense haver de treballar per altri. Els canterers constituïen un grup social característic dins la societat local, amb unes pautes de cohesió marcades per l'aprofitament comunal de recursos com ara l'argila, l'aigua i la llenya, i d'instal·lacions imprescindibles com els forns. A l'ajuda mútua, que era operativa sobretot a l'hora de coure l'obra, s'hi sumava una organització d'arrel menestral que tenia en Sant Jaume el catalitzador festiu. Mitjançant les seues formes de treball, la manera de viure i de relacionar-se, amb la seua festa i la seua capella de Sant Jaume, situada en un punt neuràlgic de la trama urbana de la vila, i amb la seua dansa, els canterers determinen bona part del ritme vital de la Traiguera del segle XX. Avui aqueix ritme vital no és més que memòria. De la mateixa manera que els canterers van ser durant segles uns dels protagonistes destacats de la vida de Traiguera, les transformacions econòmiques, socials i culturals de la segona meitat del segle XX, afegides a inèrcies endèmiques del mateix ofici, en van determinar la quasi desaparició, i també van provocar la decadència definitiva d'una manera de viure i d'unes formes culturals que el poble ha preservat únicament com a element identitari. Però deixant de banda que algunes formes de terrissa hagen passat a representar allò que pot considerar-se traiguerí, la tradició dels canterers atresora encara un patrimoni material i cultural distintiu que es mereix ser preservat i recuperat per al coneixement i el gaudi de les generacions futures.
Entre la ceràmica més tradicional destacarem: “els cànters, les cantrelles, el marraixó, el caduf, el cosi, el gibrell...”.
La seva funcionalitat anava sempre lligada a les tasques diàries: com per exemple els cànters i cantrelles per transportar l'aigua de les fonts a les cases, el marraixó per l'aigua de beure, el cossi per emmagatzemar aigua o per rentar, el gibrell era present a la matança del porc.
S'aplicava una senzilla decoració fent traços amb pinzell i una terra que portava òxid de ferro.
A les imatges següents podem veure les sínies de cadufos, aquests anaven nugats a una roda circular de ferro i mitganjan un enginy mogut per la força animal es treia l'aigua dels pous. Al girar la sínia, tant com pujaven els cadufos l'aigua rajava dins dels altres, i en tombar descarregaven l'aigua dins una pica situada davant la roda d'on es canalitzava, generalment per regar els horts.
Patrimoni
terrisser de Traiguera
Set-cents
anys de canterers
Traiguera
es mereixia tenir un llibre d’aquesta temàtica
Joan Ferreres i Nos va realitzar un gran treball amb el llibre ¨Patrimoni terrisser de Traiguera. Set-cents anys de canterers”.
Traiguera ha estat una vila poderosa, noble, magnànima, esplendorosa i singular al llarg de molts segles. Precisament, un dels elements que millor li dóna aquesta singularitat era i és la terrissa tradicional. Aquesta tradició ha estat l'herència d'altres cultures anteriors i s'ha conservat gràcies a la tasca diària de molts traiguerins que han sabut potenciar, conservar i transmetre de pares a fills aquesta cultura artesana i la fama de bons canterers. És un llibre específic dels artesans de l'argila, abastament documentat i sobre la història dels terrissers de Traiguera. Parlem de terrissers perquè sempre hi ha hagut canterers, rajolers i teulers que treballaven amb argila i per tant no podem parlar només dels canterers. És la història de centenars de traiguerins anònims que comença al segle XIV fins a l'actualitat i per aquesta raó el subtitulem “Set-cents anys de canterers”. Està presentat per etapes i cadascuna en el seu context demogràfic, econòmic, social, polític i religiós. El llibre conclou amb un estudi de les principals famílies terrisseres d'aquests set-cents anys i una reflexió sobre el valor patrimonial d'aquesta professió per tal que la vila puga tenir un museu digne dels canterers.
Museu de la Pauma
El Museu de la Pauma de Mas de Barberans està destinat a re-valoritzar el patrimoni etnològic del poble.
Mas de Barberans està a la comarca del Montsià, província de Tarragona, però només a 25 Km de les províncies de València i Castelló. Les poblacions més properes i conegudes són: Tortosa, Amposta, Sant Cales de la Ràpita, Vinaròs, Benicarló i la Sénia. També estan a prop: Beseit, Arnes, i Horta de Sant Joan, però queden darrere el massís dels Ports.
La creació del Museu s’encabeix dins d’un projecte de recuperació del patrimoni etnològic per tal de fer-lo productiu al segle XXI. Activitats com la recerca, el programa pedagògic de transmissió de l’ofici, la creació de nous productes conjugant la tradició i la modernitat, les demostracions artesanals, tallers en diferents fibres vegetals, tallers d’aprendre a llatar adaptats a diferents edats i diferents nivells, prestació de diferents serveis: consulta i préstec de peces tant del fons fotogràfic com del fons de peces, exposicions permanents, exposicions temporals, etc. conviuen dins del Museu.
Arquitectònicament l’edifici és de nova creació i consta de: sala de reserva, magatzem, recepció, punt de venda artesanal, despatx, sala d’exposició permanent, sala de Tallers, sala polivalent i terrassa interpretativa i panoràmica.
Al punt de venda artesanal es venen bàsicament els productes masovers més genuïns: l’oli, sent el producte estrella l’oli d’oliveres mil·lenàries, productes fets amb pauma on es conjuga disseny i tradició i llibres de temàtica específica vinculada al centre.
Mes informació sobre el Museu:
Ubicació: Coor 40° 44′ 5.23″ N, 0° 22′ 25.92″ E
 |
| QR Museu |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)